29/12/2014 – Foto-blog (365): Plou!!!

No podia faltar a la meua cita amb la beneïda pluja…

365 - Plou!!!

Títol / Lloc

Plou!!! / Circ de La Safor

Data / hora

30/11/2014 / 13:58h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Tamron SP AF 17-50/2.8 XR Di II

Temps d’exposició

1/15 sg

Diafragma

F 8

ISO

100

Distància focal

22 mm

Comentaris

Filtre Hitech ND 0.9 Grad Soft
Paraigües

..

22/12/2014 – Foto-blog (364): Hisn Pennàguila

La Muntanya és terra de castells, tots ells de roca, enlairats sobre les penyes…

364 - Hisn Pennàguila

Títol / Lloc

Hisn Pennàguila / Castell de Penàguila

Data / hora

15/08/2014 / 00:25h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Tamron SP AF 17-50/2.8 XR Di II

Temps d’exposició

30 sg

Diafragma

F 4.5

ISO

1600

Distància focal

34 mm

Comentaris

La forta contaminació lumínica va possibilitar la fotografia
Temperatura de color: 3200K

..

19/12/2014 – Foto-blog (363): Wàdï Last!!! (II)

Enlairat sobre una penya, Guadalest és castell de roca…

363 - Wadi Last!!! (II)

Títol / Lloc

Wàdï Last (II) / Guadalest

Data / hora

28/09/2014 / 18:15h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Tamron SP AF 17-50/2.8 XR Di II

Temps d’exposició

1/40 sg

Diafragma

F 8.0

ISO

100

Distància focal

46 mm

Comentaris

Filtre Hitech ND 0.6 Grad Soft

..

17/12/2014 – L’emisari d’al-Azraq

Fa ja un parell de mesos, l’amic, cuiner, dissenyador, artista (és llicenciat en Belles Arts) i documentalista Dani Albors va voler dedicar-me un dels seus bio-documentals per donar a conéixer –paraules seues– qui s’amaga darrere de la novel·la Al-Azraq, el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya. Per damunt de tot, a l’inquiet i polifacètic Dani, que tot ho fa com ho sent perquè sempre es deixa portar pel cor, li interessen les persones. I això és el que ha fet: anteposar la persona a l’escriptor; i anteposar l’escriptor a la seua obra. Un treball molt personal el seu i tot un honor per a mi formar part de la seua filmografia.

 

Ací la segona i última part:

 

.

15/12/2014 – Meravelles de Diània: al-Azraq (segona part)

Fa cinc mesos, els amics de Diània TV em proposaren una entrevista molt peculiar: gravada a aquells llocs on transcorre l’acció de la novel·la Al-Azraq, el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya, açò es: al castell d’al-Qal’a, i al de Planes, i al de Perputxent, i al de Rugat i al Benicadell. Feren falta dos dies per gravar el reportatge-entrevista que ací es presenta ara, però va valdre la pena. Vos deixe amb la segona part.

Meravelles de Diània - Al-Azraq: Crònica de la conquesta de La Muntanya (2/2) from Diània.tv.

.

11/12/2014 – Foto-blog (362): A les portes de l’Infern (II)

Vine, endinsa’t, perd-te… La cridòria del paisatge s’escolta en la llunyania, a les portes de l’Infern…

362 - A les portes de l'Infern (II)

Títol / Lloc

A les portes de l’Infern (II) / Barranc de l’Infern (Vall d’Ebo)

Data / hora

23/11/2014 / 17:22h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Canon EF-S 10-22 / 3.5-4.5 USM

Temps d’exposició

1/20 sg

Diafragma

F 8.0

ISO

100

Distància focal

15 mm

Comentaris

Filtre Hitech ND 0.6 Grad Soft

..

09/12/2014 – Aquestes festes, regala un llibre de la terra

Un llibre és sempre un excel·lent regal; si a més, aquest llibre parla de la història, els pobles, la gent i els paisatges de la nostra terra, l’encert és segur. A les pàgines de Al-Azraq, el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya percebràs el pes del segle XIII, i sentiràs les olors de la terra, del timó, la pebrella i la camamirla mullats pel reixiu, i el refilar de la cagarnera enlairada al cop d’un garrofer, i el tast d’un brot de romer premut dels llavis; trepitjaràs La Muntanya de la mà del visir al-Azraq, i contemplaràs el paisatge amb els seus ulls, i caminaràs les sendes amb les seues cames i estimaràs la terra amb el seu cor.

Pots comprar un exemplar a qualsevol dels establiments que s’adjunten, al preu de 15 euros. Si no et queda prop de casa, pots adquirir-lo a la web de l’autor, que te’l dedicarà i te l’enviarà a casa per sols 5 euros més en concepte de despeses d’enviament.

Portada Punts de venda

Al-Azraq, el Blau és una novel·la d’ací, escrita amb el valencià que parlem a La Muntanya. Si no has llegit mai en valencià, ara tens una excel·lent oportunitat per a iniciar-te a llegir en la nostra llengua. No obstant això, si encara no t’atreveixes a llegir en valencià, pots comprar la versió en castellà, titulada La Montaña Azul. Crónica del visir al-Azraq, als mateixos establiments i a la web de l’autor.

Portada (2)

Regala’t un llibre o regala-li’l a aquella persona estimada que li agrada la història de la nostra terra.

.

09/12/2014 – Foto-blog (361): Lentament…

Lentament, el fullam que la tardor ha arrancat dels arbres flueix riu avall, camí de la mar…

361 -

Títol / Lloc

Lentament… / Barranc de l’Encantà (Beniarrés)

Data / hora

22/11/2014 / 12:43h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Canon EF-S 10-22 / 3.5-4.5 USM

Temps d’exposició

30 sg

Diafragma

F 5.6

ISO

100

Distància focal

14 mm

Comentaris

Filtre ND 3.0 B+W F-Pro

..

04/12/2014 – Foto-blog (360): Blau (II)

Fosqueja a Perputxent, i enlairat sobre la boirina, el gegant Benicadell senyoreja el paisatge i s’acomiada del dia…

360 - Blau (II)

Títol / Lloc

Blau (II) / Benicadell (Beniarrés)

Data / hora

22/11/2014 / 18:53h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Sigma AF 70-300/4.0-5.6 DG APO Macro

Temps d’exposició

71 sg

Diafragma

F 9.0

ISO

200

Distància focal

119 mm

Comentaris

Filtre Hitech ND 0.6 Grad Soft

..

03/12/2014 – Foto-blog (359): El capvespre que crida

Encara recorde aquell solitari capvespre abocat al balcó del castell d’Alfrofa, ell em cridava perquè hi anara i jo, al vore’l tant enlairat sobre els escarpaments de la serra d’Aitana, no sabia què dir-li…

359 - El capvespre que crida

Títol / Lloc

El capvespre que crida / Castell d’Alfofra (Serra d’Aitana)

Data / hora

25/07/2014 / 20:53h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Sigma AF 70-300/4.0-5.6 DG APO Macro

Temps d’exposició

1/3 sg

Diafragma

F 10.0

ISO

100

Distància focal

86 mm

Comentaris

Filtre Hitech ND 0.6 Grad Soft

..

01/12/2014 – Foto-blog (358): A les portes de l’Infern

Si algun dia em perd, busqueu-me a les portes de l’Infern…

358 - A les portes de l'Infern

Títol / Lloc

A les portes de l’Infern / Vall d’Ebo

Data / hora

23/11/2014 / 17:16h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Canon EF 50mm f/1.4 USM

Temps d’exposició

1/6 sg

Diafragma

F 8.0

ISO

100

Distància focal

50 mm

..

26/11/2014 – Foto-blog (357): Wàdï Last!!!

El tímid Sol del capvespre acarona els rocallosos cims de La Serrella, Aitana i l’Aixortà: fosqueja a la Vall de Guadalest!!!

357 - Wàdï Last!!!

Títol / Lloc

Wàdï Last!!! / Guadalest

Data / hora

28/09/2014 / 18:53h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Sigma AF 70-300/4.0-5.6 DG APO Macro

Temps d’exposició

1/30 sg

Diafragma

F 8.0

ISO

100

Distància focal

100 mm

Comentaris

Filtre Hitech ND 0.6 Grad Soft

..

24/11/2014 – Foto-blog (356): Blau

Aquest és el color de le meua terra, la que em va veure nàixer, la que estime: blau fragant com el mar rebel, blau profund com el cel mullat, pàl·lid blau qual nit de pleniluni, qual serres que es perden a la llunyania…

356 - Blau

Títol / Lloc

Blau / Benicadell (Beniarrés)

Data / hora

22/11/2014 / 18:43h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Sigma AF 70-300/4.0-5.6 DG APO Macro

Temps d’exposició

8 sg

Diafragma

F 9.0

ISO

100

Distància focal

149 mm

Comentaris

Fotografia presa a l’hora blava

..

17/11/2014 – Foto-blog (355): En el laberint dels somnis

Perdut al laberint dels somnis, totes les sortides semblen la mateixa i no cap…

355 - En el laberint dels somnis

Títol / Lloc

En el laberint dels somnis

Data / hora

06/01/2014 / 18:01h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Sigma AF 70-300/4.0-5.6 DG APO Macro

Temps d’exposició

1/20 sg

Diafragma

F 11.0

ISO

100

Distància focal

70 mm

Comentaris

Lleuger moviment vertical
Clau baixa

..

12/11/2014 – Encete un nou projecte literari: “Amira”

Aquells que haveu llegit “Al-Azraq, el Blau” s’haureu adonat d’un personatge femení, misteriós, que a penes surt en una escena de la novel·la per a ballar la dansa del ventre i deixar als presents bocabadats. Es tracta de la bella Amira, la donzella que fou captivada pel visir al-Azraq en una emboscada prop del castell de Rugat, quan aquesta viatjava des de Xàtiva a Dénia amb el seguici de Jaume I.

Amira, la Bella

Doncs bé, Amira serà la protagonista de la novel·la que de seguida em posaré a escriure i que, de nou, estarà ambientada a la nostra terra, a mitjan segle XIII. En aquesta ocasió, però, els esdeveniments de la conquesta quedaran en un segon plànol i el protagonisme recaurà sobre Amira, filla bastarda de Zayyan, l’últim rei musulmà de València. De moment no conte més, sols que Amira és una dona culta i que, entre altres coses, balla com ningú les danses d’al-Àndalus. Ací vos deixe amb Neftis Paloma, ballarina que amenitzà el soc àrab la passada edició de la Fira de Tots Sants a Cocentaina i que en aquest vídeo balla una dansa andalusí-sefardí.

 

Poc a poc, conforme vaja descobrint el personatge, aniré contant-vos d’Amira: filla del rei Zayyan, donzella de la reina Violant, amant del visir al-Azraq, l’Encantada de la llegenda…

.

07/11/2014 – Foto-blog (354): Al-Qal’à, alberg major (X)

Sempre que puje a al-Qal’à i admire la vall als meus peus acabe cridant: Gallinera!!!

354 - Al-Qal'à, alberg major (X)

Títol / Lloc

Al-Qal’à, alberg major (X) / Castell d’al-Qal’à (Vall de Gallinera)

Data / hora

11/07/2014 / 21:26h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Tamron SP AF 17-50/2.8 XR Di II

Temps d’exposició

1.6 sg

Diafragma

F 5.6

ISO

100

Distància focal

30 mm

Comentaris

Filtro Hitech ND 0.6 Grad Soft

..

04/11/2014 – Foto-blog (353): L’aparició de sant al-Azraq màrtir (II)

El visir al-Azraq estimà aquesta terra com ningú, molt més, i de cor, que no aquells colons que vingueren des de lluny per a sotmetre-la, primer, i després per a ocupar-la; en açò no hi pot haver cap dubte. I encara hi ha alguns cronistes (i milers de lectors que en llegir-los es reafirmen en el mite) que asseguren que el visir trencà el seu desterrament i vingué cavalcant des de Granada per a acabdillar una revolta que portava mesos produint-se. No, ni a acabdillar ni a secundar cap revolta, que el visir al-Azraq que regresà a La Muntanya tènia més de 60 anys i –mai millor dit– no estava per a molts trots. Aleshores, què feia el vell al-Azraq combatent junt a la cavalleria benimerina a les portes d'Alcoi? Per què no es quedà en la Canal (barranc de la Batalla), al capdavant de l'emboscada que allí es parava? Aquestes són dos molt bones preguntes que només poden tindre una única resposta…

353 - L'aparició de sant al-Azraq màrtir (II)

Títol / Lloc

L’aparició de sant al-Azraq màrtir (II) / Barranc del Cint (Alcoi)

Data / hora

04/02/2014 / 19:20h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Sigma AF 70-300/4.0-5.6 DG APO Macro

Temps d’exposició

54 sg

Diafragma

F 9.0

ISO

100

Distància focal

300 mm

Comentaris

Doble exposició en un sol fotograma
Filtro B+W ND 1.8 MRC F-Pro
Dos trípodes

..

31/10/2014 – Terra: un sentiment brollat del cor de Joan Femenia

Recentment, un dels millors rapsodes de la nostra Terra tingué a bé recitar –i de quina manera– la meua primera poesia. Segurament, el títol el va empentar a fer-ho i el sentiment va fer la resta.
.

Escolta .
.

TERRA

Puja a un cim i contempla la terra amb un brot de romer premut al llavis.
Sent el tast de la terra al teu endins, penjat del teu somriure.
Puja a un cim i seu a la vora de l’abisme, les mans enrocades, els peus enlaire.
Seu, tanca els ulls i mira.
Tu ets vent que alça vols.
Tu ets vent que enutja veles.
Tu ets vent que trona i mulla, 
i gavina que solca silent la blanca mar.
Vola!
Tu ets gavina que planeja, sí, i falcó que aguaita la terra,
eixa terra esquerpa endinsada al teu somriure.
Vola, contempla la terra i somriu!
Somriu perquè tu ets gavina i vent, falcó i terra,
pols d’eixa terra eixuta que t’espera al pla, 
i el vent mateix que t’empenta al precipici per apropar-te a ella.
Vola! Vola!

No, tu ja no ets falcó que solca els núvols,
sinó perdiu que arrossega l’estepar.
Obri els ulls i olora la teua terra!
No, tu ja no ets rapaç que solca en l’alt els núvols,
obri els ulls, sí, obri els ulls i pren terra:
trepitja-la, sent-la, viu-la.
Somia: tu ets terra!

Sí, puja a un cim i contempla la terra amb un brot de romer penjat del teu somriure, 
i recorda: tu ets i seràs per sempre terra, la més fèrtil pols de la teua terra.

.

Com no: molt honorat i agraït a l’amic Joan per aquesta demostració d’estima a la Terra.

 

29/10/2014 – Ressenya a la “Revista de la Permanente” de la UA

Revista de la PermanenteHa caigut en les meues mans el número 42 (juliol de 2014) de la “Revista de la Permanente” que edita la Universitat d’Alacant, on a la pàgina 9 he trobat una ressenya signada per Alejandro Hernández Blanco sobre la presentació de “La Montaña Azul. Crónica del visir al-Azraq” que fera a la seu de la Universitat el passat 22 de maig i que em reafirma en allò que faig. La ressenya, escrita en castellà, diu així:
.

JUSTO SELLÉS. Un escriptor versàtil


He assistit recentment en la Seu de la Universitat d'Alacant a la presentació de l'últim treball literari de Justo Sellés, que porta per títol “La Montaña Azul”, i tots els presents vam poder comprovar que aquest jove escriptor i fotògraf sap potenciar cada una d'aquestes dues disciplines amb els recursos de l'altra.

El llibre, que podríem catalogar com una crònica novel·lada ambientada en la Baixa Edat Mitjana, s’allunya per complet dels productes tòpics d'entreteniment, alhora que narra amb lúcida reflexió els fets ocorreguts a mitjan segle XIII a les muntanyes septentrionals d'Alacant.

La meua sorpresa no es va detindre ací, perquè vaig poder comprovar al llarg de la seua intervenció l'abrivament amb què va defendre la tesi que exposa a la seua novel·la. Va donar mostres palpables de què amb els resultats obtinguts en la investigació bibliogràfica li era impossible narrar aquests fets històrics amb el mateix enfocament partidista a què ens tenen acostumats les cròniques medievals.

Justo Sellés va fer després un viratge en la seua intervenció i ens va contar que ell no és un escriptor burocràtic amb vocació d'escriptori, sinó que per a escriure “La Montaña Azul” va precisar eixir a la serra, incorporar-se al paisatge i viure les emocions que encara afloren per molts racons d'aquelles valls d'on ell és oriünd.

Al principi vaig qualificar aquest autor com a escriptor versàtil i ho fonamente amb la següent notícia: em referisc a un altre treball seu amb el que va ser finalista en el “Premio Azorín de Novela” i que porta per títol “El llanto del petirrojo”. He comprovat que els dos treballs són completament diferents, aquest últim és una novel·la de caràcter intimista, emmarcada en les acaballes del franquisme, en un paratge perdut en les serres del Maestrat.

Amb aquests vímens… com no impulsar i donar ànims a aquest escriptor que apunta maneres brillants, que s'acosta amb llenguatge polit a la realitat i que té com a únic desig soltar amarres i navegar pel mar turbulent de les lletres.

Nosaltres des d'ací l’apoiem i sobretot l’animem a què continue sent sincer amb ell mateix i amb la història com ho ha sigut fins ara. I en aquesta travessia li desitgem tot l'èxit.

Qui coneix Justo Sellés sap que és un autor prolix a l'hora de publicar les seues novel·les, que presta atenció a qualsevol detall, supervisa tots els aspectes del llibre, des de la imatge de coberta fins a les notes aclaridores que col·loca amb precisió al final de cada pàgina. I el més important de tot, és que fa honor al que pensa, perquè creu que tant l'activitat d'escriptor com la de fotògraf paisatgista són creacions diferents que es complementen per a crear art.


Alejandro Hernández Blanco

.

27/10/2014 – Foto-blog (352): Nit de barrancades (VII)

Les tres de la matinada i el diluvi que no parava de bramar…

352 - Nit de barrancades (VII)

Títol / Lloc

Nit de barrancades (VII) / Castell de Perputxent (l’Orxa)

Data / hora

21/11/2011 / 02:58h

Càmera

Canon EOS 50D

Objectiu

Canon EF-S 10-22 / 3.5-4.5 USM

Temps d’exposició

52 sg

Diafragma

F 5.6

ISO

200

Distància focal

14 mm

Comentarios

La fotografia sembla llavada, i certament ho està, de tan fort com plovia. Mai ho oblidaré: foren cinc hores de trons, granís, llamps i pluja, que deixaren 270 litres per metre quadrat. Sí, feia feredat.

..

21/10/2014 – Foto-blog (351): Regrés al XIII (VIII)

A mitjan segle XIII, l’amenaça feudal aguaitava a l’altra part de Benicadell… Sí, Benicadell sempre ha sigut terra de frontera.

351 - Regrés al XIII (VIII)

Títol / Lloc

Regrés al XIII (VIII) / Castell de Perputxent (l’Orxa)

Data / hora

08/08/2014 / 01:05h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Tamron SP AF 17-50/2.8 XR Di II

Temps d’exposició

30 sg

Diafragma

F 4.0

ISO

1600

Distància focal

37 mm

..

09/10/2014 - La llegenda del bon rei Jaume matamoros

IMAG0634-13Cada 9 d'octubre els actes de la diada valenciana se succeeixen de la mateixa manera: amb els xiquets i la figura del bon rei Jaume matamoros com a grans protagonistes. Els actes d'exaltació de la figura del Conqueridor constituïxen un puntelló a la memòria d'aquells milions de valencians que foren perseguits, massacrats, sotmesos i esclavitzats per raó de la seua raça i de la seua religió. Un genocidi en tota regla, un holocaust que comptà amb la benedicció i les indulgències –com no– de l'Església de Roma. No és res estrany, per tant, que els actes d'exaltació del Tirà es produïsquen amb eixe esperit oví i catequista que, per a prosperar, necessita incidir en les tendres ments dels nostres fills a colp d'ariet, quantes més vegades millor: Jaume I fou un bon rei, Jaume I fou un bon rei, Jaume I fou un bon rei… Pareix que a força de repetir tots els anys la mateixa fal·làcia acabarem per engolir-nos-la.

Amb aquest mètode reiteratiu s’aconsegueixen excel·lents resultats. Així, una enquesta realitzada per la revista d'història Sapiens al mes de setembre de 2012 presenta la figura de Jaume I com el gran heroi català de tots els temps. I per votació popular!!! Ací, un poc més al sud, el resultat seria idèntic per a beneplàcit d’aquells que s'encaboten en continuar tancant els ulls. Què podem esperar d'eixos borinots que han exalçat la figura del Conqueridor a la condició de santó, de “pare dels valencians” i, al mateix temps, reneguen de la cultura catalana que els pobladors de Jaime portaren amb ells?

IMAG0629-8 IMAG0622-2 IMAG0630-9
IMAG0627-6  IMAG0626-5 IMAG0623-3
IMAG0632-11  IMAG0625-4 IMAG0633-12

Quan passe el 9 d'octubre, dia de la valencianitat, de l'holocaust andalusí de València, arribarà el 12 d'octubre, dia de la hispanitat, de l'holocaust indígena en el Nou món. Gràcies a herois com Jaime, Pizarro i Hernán Cortés, els pobles indígenes tingueren l'oportunitat de conéixer la faç del verdader Déu abans del seu extermini.

1'  
No es tracta de demonitzar a ningú, ni de jutjar post mortem ni amb les lleis i la moral actuals a qui actuà cegat per ideals d'altres temps, però tampoc, d'exalçar la figura d'aquells personatges els actes dels quals no constitueixen un bon exemple per als nostres fills. Repetisc: és perillós que certs valors d'altres èpoques es perpetuen en l'actualitat, que les cròniques dels vencedors emmudisquen per sempre les veus i la memòria dels vençuts. Si València necessita un dia per a reivindicar-se, busquem-ho lluny del santoral i dels heroics actes dels salvapàtries.
. 

08/10/2014 – Foto-blog (350): Alineació solar

Un instant, a penes uns segons, i l’emoció et corprén…

350 - Alineació solar

Títol / Lloc

Alineació solar / La Foradà (Vall de Gallinera)

Data / hora

05/10/2014 / 17:52h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Sigma AF 70-300/4.0-5.6 DG APO Macro

Temps d’exposició

1/40 sg ± 3.00EV

Diafragma

F 9.0

ISO

100

Distància focal

70 mm

Comentaris

Filtre B+W ND 1.8 MRC F-Pro
Filtre Hitech ND 0.9 Grad Soft

Observacions

La presència de núvols ajudà a reduir el fort contrast lumínic de l’escena.

.

30/09/2014 – El consum de vi a l’al-Andalus del segle XIII

Sempre ho he dit: els cristians del segle XIII eren uns salvatges comparats amb el refinament cultural dels andalusins. La raó d’això devia ser –i açò és cosa meua– la manera tan diferent que tenien de viure la religió, molt més lliure per part dels andalusins. Els cristians del segle XIII eren uns vertaders fanàtics religiosos, molt semblants a eixos integristes que fan fredat hui en dia. En canvi, els musulmans andalusins vivien la religió amb una major llibertat i tolerància (llevat dels almohades, que vingueren del Marroc mitjan segle XII), molt diferent a com ho fan a l’actualitat en nombrosos països islàmics. I no és d’estranyar: un major nivell cultural de la població es tradueix en una major llibertat i tolerància social: ara i fa huit segles. Sí, quan la cultura desapareix, l’integrisme religiós s’apodera de les ànimes: ahir, hui i sempre.

En acabar de llegir Al-Azraq, el Blau, molts lectors m’han escrit un correu electrònic per contar-me què els ha semblat la novel·la, les sensacions que han experimentat al llegir-la. Recorde que almenys dos d’ells em preguntaven com podia ser que els personatges begueren vi sent musulmans. La resposta que els vaig donar estava clara: el vi és un plaer que ens regala la terra, i els musulmans andalusins sabien apreciar-lo com bé podràs comprovar si lliges la poesia de l’època.

Ací deixe una mostra de la poesia que es feia a al-Andalus, on s’evidencia eixa llibertat i tolerància religiosa que és fruit d’una societat avançada. Es tracta d’una tria de poemes de Musa ibn al-Tubbi (s. XIII), ara traduits per Jaume Pont i arreplegats al Llibre de la Frontera de l’editorial Proa (Barcelona, 2000).

.

Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L’única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
En mi no busquis seguretat,
sóc qui defuig cops i combats.
Quan veig heretges em poso a córrer
damunt del poltre, les brides fixades
al llom i la cua. Com és l’arnès?
Com és l’escut? Com són els sabres?
Sols em preocupo quan fan la guerra
per quina banda fugir és més fàcil.
Si fos la festa, beure vi pur,
dormir amb les verges, em trobaríeu
sent cavaller de tots els àrabs.


*
.
Són quatre coses
les que revifen
el cor i el cos
l’esperit i l’ànima:
l’aigua, els jardins,
el vi clarós
i un rostre bell.
.
.
*
:
Oblida les ruïnes, que a tot mal són properes,
el món en què vivim és casa fugissera.
Honora i beu el vi, s’exclama el bevedor,
ens han caçat el sol per beure’l al tassó.

.
*
.

Desobediència compro a bon preu
i bescanvio fe per orgies.
Perversions sols prenc per guia,
sempre seré un llibertí.
Quants nois manyacs tenyits d’alquena
dels que han cregut en el Messies
he obtingut tendres i bells
quen al cel l’alba apareixia.
Un d’ells s’alegra si em veu venir,
no sóc avar, i ho sap del cert.
amb la barrina desflora el vi,
verge anciana encanudida
que presencià Noè a l’arca
i tots els segles que abans passaren.
El faig servir fins que borratxo
morí tot d’una, però ho puc jurar:
no l’enterràrem en cap fossar.

.
*
.
El vi del company no censuris
ni malparlis del bevedor.
Déu Misericordiós ha dat
l’amor fidel pel vi als amics.
No tenen valor els diners
pel cor que el deleja i el vol.
És la verge que delicada,
però dins l’ampolla indomable,
m’ha enfollit, m’ha fet perdre el seny.
Al moment de la mescla amb l’aigua
joiells de núvia la coronen.
Estripa els vels de la consciència
i els secrets més ocults mostra.

.
*
.
Somriu la rosa i els llaüts alcen sa sola veu,
plora a voltes la flauta i refila un gemec.
Units els comensals pels vincles de l’amor,
comparteixen el nèctar mesurat dins els gots.
És costum dels companys no fer esment dels descuits
de l’amic que rellisca si beu vi en excés.

.
*
.
S’ha enterbolit la vida estant jo a la presó
i les copes tremolen per manca de vi.
Les vinyes de Fal.luja ja no donen llur fruit,
la beguda no té d’antany el sabor.
Si fos meva la força que el Magnànim Senyor
emprar m’impedeix, l’ànima lliuraria
al gaudi i als plaers. Però a la vida del jove
benaurança s’hi mescla i fatigants dissorts.
Mensu a la passió, company, totes les ànimes.
Ens fereix i a Déu demanem perdó,
amb l’oculta esperança d’haver-lo també ferit.

.
*
.
Apressa’t al vi
a la llum del dia,
curulla la copa
i emplena-la al ras.
Generós, moscat,
color de magrana,
acreix la ressaca
tot d’aigua colgat.
I vés als plaers
com fan els valents,
sense cap vergonya.
Fes del jardí casa,
del llogarret llar.
Envola-hi coloms
i cria-hi poltres.
I en temps de verema
premsa-hi el raïm
i cou-lo amb el sol
que pel vi ja és prou.

.
*
.
Beu, per la meva ànima,
beu públicament,
l’ocultació
és de mare adúltera.
Beu, per tu em moro,
i dóna’m el vi
fins que m’endormisqui.
Que no t’acontenti
una borratxera,
embriaga’t dos cops.
Prou d’hipocresia,
prou celadaments.

.
*
.
Mentre beus a la taverna
oint l’eloqüent llaüt,
conta al censor què et digué
l’alfaquí savi i asceta,
el docte en religió,
en història, ciència i llei:
-Permeteu que es begui el most?
-No, sols el vi colpidor,
espurnejant, podeu beure.
conta què et va respondre
quan preguntares pel rés:
-És un deure religiós.
Pren l’oració d’una nit
com si fos el rés d’un any
i acompanya la vetllada
amb el vi extenuador.
-I el dejuni i les almoines?
-No provis mai el dejuni,
trenca’l sempre, a tothora.
Les almoines són tan sols
un parany d’aprofitats.
-Què en pots dir dels rituals
si faig el pelegrinatge?
-Són superflus i excessius.
Mai no vagis a la Meca,
no en siguis un pelegrí,
per més que la Meca estigui
a la porta de ta llar.
-I les guerres dels tirant?
-Ni que assetgin al-Anbar
no els combatis, viu-hi en pau.
Però si et venç la rancúnia
en contra dels infidels,
busca revenja en llurs fills.
El ventre de la donzella
i el darrere del macip
travessa amb la teva llança.
És el jihad veritable
i en el Judici Final
en seràs recompensat.
-I els préstecs, s’han de tornar?
-Per un dàtil no has de dar
ni pellofa ni pinyol.
Preocupa’t de satisfer
el deute amb el taverner.
Ven-te la teva camisa
per tal de ser-li fidel.
-I un solter i foraster,
si emprèn un viatge,
com creus que millor es capté?
-Si amb la dona del veí
sap gaudir de l’adulteri
i dels plaers de Sodoma
amb els jovenets del barri.
Per dar-me l’últim consell
s’aixecà i s’acostà:
-Has d’embellir les virtuts
apostant diners al joc.

.
*
.
Per flairar l’olor de violes i murtres
per un got de vi, jo tot ho daria.
Què et sembla si avui d’ell no ens abstinguéssim
i beguéssim vi ocults de la gent?
Si mai algú ens veu podria pensar
que som uns cristians celebrant llur festa,
per ells beure vi no és cap pecat.
Diguin el que diguin respecte al dejuni,
nosaltres ja haurem passat un bon dia.

.
*
.
Encara que tingués
quelcom per menjar a mà,
no em desdejunaria
amb altra cosa que el vi.
tu que n’ets bevedor,
pren la copa i beu-ne!
Hauràs comès un gran pecat,
però tant se val!
Censors que em critiqueu,
aneu al paradís,
si ho desitgeu. A mi deixeu-me
viure a l’infern.

.

26/09/2014 – Foto-blog (349): Abril (IV)

Cada imatge: una emoció; cada emoció: una pinzellada en el llenç, una paraula…

349 - Abril (IV)

Títol

Abril

Data / hora

21/04/2014 / 15:51h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Tamron SP AF 17-50/2.8 XR Di II

Temps d’exposició

10 sg

Diafragma

F 8.0

ISO

100

Distància focal

38 mm

Comentaris

Camp de roselles

Filtre B+W ND 1.8 MRC F-Pro
Filtre polaritzador HOYA Pro1 MC

.

24/09/2014 - La pols de la terra, el lament dels vençuts

La veu dels vençuts ha sigut sempre esclafada, silenciada baix la pols de l’integrisme religiós i del temps. Res s’ha sabut de la conquesta de Jaume I per boca dels vençuts més que allò que expresa la crònica de Ibn Amira al respecte de la conquesta de l’Illa de Mallorca (Kitab Tarih Mayurqa), i del contingut d’aquesta crònica sols hi tenim coneixement des de fa poc més de 10 anys. Abans del descobriment de la crònica de Ibn Amira a una biblioteca de Tinduf (Sàhara argelí), sols la poesia i els registres epistolars havien oferit, de tant en tant, subtils pinzellades de llum sobre un paisatge –el de la memòria– que s’antullava erm.

.

Veniu cap a València amb els vostres genets!
Allà, les nostres gents han caigut en desgràcia.
En les mesquites, ara esglésies, la crida a l'oració
S'ha fet volteig de campanes. Quanta pèrdua!
Com reviure el passat? Només són ruïnes
Els col·legis aquells on tots recitaven l'Alcorà!
El jardí que amb delit encantava els nostres ulls,
Les arbredes verdejants, ja s'han assecat i endurit.
Els paratges de la contornada ja no existixen,
Aquells que al vianant invitaven a romandre o passejar.
Un infidel ha vingut a esborrar tanta bellesa;
Designat pel destí per a portar-li perdició,
Desfer-la vol a trossos, i ni dorm ni reposa.
Veniu cap a València amb els vostres genets!

Ibn al-Abbar
Poemes de l’orient d’Al-Andalus, Ed. 62, Barcelona, 1983

.

Per sempre més adéu a la terra estimada.
La nostra joventut i els grans amics, perduts.
Tot allò bell ara és desfet, dispers o lluny.
Sense joia ni llar, vençut i no en pau em sent.
On les cases de València? On els parrups dels seus coloms?
Tot s’ha perdut. S’ha perdut el Pont i la Russafa.
S’ha perdut Mislata i Massanassa. Tot s’ha perdut.
On aquells prats amb rius i arbredes verdes?
On els indrets flairosos on solíem retirar-nos?
On el zèfir sempre fresc? On els crepuscles amables?
Ai València! Què s’ha fet d’aquells matins on el sol
jugava amb el mar tot corrent per l’Albufera!
Res no es pot fer quan el destí du la pèrdua...

Ibn al-Abbar
Poemes de l’orient d’Al-Andalus, Ed. 62, Barcelona, 1983

.1228 Jaume I el conqueridor

«...Per Déu! Quants amics que han marxat! Quants companys que han hagut d'abandonar el país! Quan els han dit: "Voleu! Només teniu una alternativa: morir o perdre la llibertat o bé marxar", els han tallat les ales. S'han dispersat pertot arreu, escampant-se per les valls i les collades que abans omplien. Només gemecs i queixes se sentien; la set ardent i l'angoixa abrusaven els pits. En els ulls es llegia el sofriment per una desgràcia incapaç d'eixugar les llàgrimes. Un mal perniciós ha penetrat en el fons de la nostra pàtria i continua encara acarnissant-s'hi: ell ha estat la causa de la mort d'aquells que ara descansen en llurs mortalles i ha entristit, en aquella llarguíssima jornada, joves i vells. El desastre d'Anixa havia estat l'avís premonitori d'aquella jornada, quan els lleons furiosos sortiren del seu amagatall... L'enemic, després, va prendre la capital, aferrant-se-li al coll com si fos un anyellet. Ai, València! La bella, l'elegant, l'esplendent! (Els cristians) de seguida van silenciar la crida a l'oració de la mesquita, i arrabassaren del seu cos l'hàlit de la fe musulmana... Es va perdre tot allò que excel·lia en gràcia i solidesa; així el Pont i la Russafa. I al-Hul·la i as-Sahla, que foren arrasats. I al-Jurf i ar-Rambla, que esdevingueren llocs desèrtics. Un nou desastre... caigué sobre al-Hara. I al-Kanisa hagué de lamentar la pèrdua de les vedelles salvatges i de les gaseles que la poblaven. En què s'han convertit aquells prats i la rica vegetació, aquells rierols i el verd de les seves ribes, aquelles deveses humides i perfumades?... Després, la tropa d'infidels va abordar els seus soldats, rossos, d'ulls blaus, sobre l'illa del Xúquer. Des d'aleshores, el lloc on jo vaig néixer ha vist minvar la seva bona estrella...»

Extracte d'una carta d'Ibn 'Amira a Ibn al-Abbar

.

«...(el destí) ha colpejat València... L'infidel ha fet desaparèixer la fe musulmana i la campana ha substituït la crida del muetzí... Quina pèrdua per a l'Islam! Quina tristesa per a l'oració i per al dejuni va ocasionar aquell dimarts, aquell fatídic dimarts!... On són, germà meu, aquells dies i nits del nostre passat?... Tant de bo poguessis allunyar-te de nosaltres, o funest dimarts de sàfar!, perquè res no podrà perdonar el teu crim. A causa teva l'Islam és objecte de menyspreu per part dels infidels... Com podrem gaudir dels matins i dels capvespres si aquell perfumat vent de ponent no és ja al nostre abast? No tenim altra possibilitat que sotmetre'ns al destí i testimoniar el nostre beneplàcit a tot allò que el Creador Omniscient ha decidit.»

Extracte d'una carta d'Ibn 'Amira a Ibn al-Abbar

.

MADRID SAN LORENZO DEL ESCORIAL MONASTERIO-BIBLIOTECA MTI1-CANTIGA STA MARIA Nº 165-F-222R-E-EL EJERCITO SE RETIRA DE TORTOSA DE ULTRAMAR-S XIII Obra de ALFONSO X EL SABIO 1221/84

.

«Tu, que vas ésser present el dia d'aquella desgràcia i que, amb paciència, vas haver de suportar els revessos de la fortuna que van patir els teus parents en aquella prova, digues-me si és veritat que la terra va esdevenir erma, que les aigües es van assecar, que el jardí des desitjos es va agostar... Digues-me quina fi tingueren aquells homes en els quals triomfava la cortesia, i com us vàreu reunir per plorar el dol de l'Islam. Va arribar la diada catastròfica i es va encendre el foc de la tristesa. I encara crema. Va ésser un somni allò que vàrem veure? No. En somnis mai no haguéssim pogut veure una realitat tan terrible. Va ésser una convulsió de la qual res no podia haver-nos protegit... Els politeistes són violents i iracunds quan els seus semblants musulmans es baten dins les seves xarxes. La religió es veu obligada a fugir i l'Islam s'ofega de tant d'acubament. És com si mai no s'hagués sentit parlar de la victòria d'Ibn Nusayr, de l'avançament fructífer de Tàriq, de les mossegades de Hannaš...; com si s'haguessin oblidat els Marwanís i les seves expedicions estiuenques; i l'heroi Ma'afir, que va fer pols els ídols i aquells que els adoraven. Per Déu! Quin dolor pels avantpassats! Ara tindrem molt de temps per plorar-los desesperadament.»

Extracte d'una carta d'Ibn 'Amira a Ibn al-Abbar

.

«Hem dit per sempre adéu a la pàtria nostra! Estimem el seu record perquè allà vàrem passar la nostra joventut i perquè allà vam compondre tants de versos sobre les qualitats dels amics nostres!... L'Islam l'ha abandonada i l'harmoniós conjunt que formava es troba ara dispers i desarrelat... En mi guanya la tristesa a l'alegria perquè he perdut al mateix temps el meu repòs i la meva morada.

On és València i les seves cases? On són les refilades i els parrups dels seus coloms? On són els ornaments de la Russafa i del Pont, del Manzil Ata i del Manzil Nasr? On són les obagues plenes de fresca i els seus prats brillants de verd? On són els rierols fora de mare i els arbres esponerosos? Quin dolor pensar que del seu coll han arrabassat els collarets de les seves flors, que l'Albufera i el seu mar han estat privats dels raigs assolellats dels seus matins. Existeix alguna estratagema (per a recuperar-la)? No; així com res no pot frenar el pas del temps, res no podria aturar la seva pèrdua... Després, el mal que s'havia acarnissat sobre les seves llars no va tardar a estendre's a Alzira i va fer-ne amargues les aigües dolces i saludables, pansides les branques verdes... Al mateix temps, Dénia va ésser presa i les seves collites de fruits, fins aleshores assequibles, es van allunyar més i més de nosaltres. Ai! Xàtiva i la seva plana, víctima de la injustícia del temps... Quines pèrdues!»

Extracte d'una epístola d'Ibn al-Abbar

.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...